bibliotecari

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bi.βɫi.u.təˈka.ɾi/
	balear /bib.bɫi.o.təˈka.ɾi/, /bib.bɫi.u.təˈka.ɾi/
Occidental:	/bi.bɫi.o.teˈka.ɾi/

• Rimes: -aɾi
• Etimologia: De biblioteca i el sufix -ari, segle XVII.

Adjectiu

bibliotecari m. ‎(femení bibliotecària, plural masculí bibliotecaris, plural femení bibliotecàries)

1. Relatiu o corresponent a la biblioteca.

   «Per mitjà d'una organització bibliotecària de l'estranger ha enviat a cercar tots els llibres que tracten de campanes.» (Cèsar Martinell, Gaudí i la Sagrada Família comentada per ell mateix (pàg. 98), Aymà, 1951)

Traduccions

Traduccions

• Esperanto: biblioteka ^(eo)
• Gallec: bibliotecario ^(gl) m., bibliotecário ^(gl) m. (reintegracionista)
• Portuguès: bibliotecário ^(pt) m.

Nom

bibliotecari m. ‎(plural bibliotecaris, femení bibliotecària)

1. Professional que s'encarrega de l'organització, la gestió, la conservació i la catalogació dels arxius d'una biblioteca.

   «Y així mateix, tingué alguns anys lo offici de bibliothecari de l’il·lustre cabildo, asta que eu renuncià, per les moltes ocupasions en què estava enpleat.» (Joaquim Aierdi, Dietari (pàg. 348), 1661)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: librarian ^(en), library-keeper ^(en) (antic)
• Aragonès: bibliotecario ^(an) m.
• Asturià: bibliotecariu ^(ast) m.
• Castellà: bibliotecario ^(es) m.
• Coreà: 사서 ^(ko) ‎(saseo)
• Esperanto: bibliotekisto ^(eo)
• Francès: bibliothécaire ^(fr) m. f.
• Gallec: bibliotecario ^(gl) m., bibliotecário ^(gl) m. (reintegracionista)
• Portuguès: bibliotecário ^(pt) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·bli·o·te·ca·ri (6)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot
• bibliotecari. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.