bifurcàrem

Potser volíeu: bifurcarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bi.furˈka.ɾəm/, occidental /bi.fuɾˈka.ɾem/
• Rimes: -aɾem

Verb

bifurcàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de bifurcar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb bifurcar.

Variants

• [2] bifurquéssim, bifurquéssem, bifurcàssim, bifurcàssem