billet

Anglès

• Pronúncia: /ˈbɪlɪt/
• Etimologia: De l'anglès mitjà bylet, de l'anglonormand billette ‎(«llista de destinacions de soldats o llista d'espais assignats en un vaixell de guerra»), del llatí bulla ‎(«document»). En el sentit de tió, del francès antic bille ‎(«tió»).

Nom

billet ‎(plural billets)

1. llista
2. llitera
3. tió

   Here is a billet of wood, the circumference of which is about that of the throat. —(traducció:«Aquí teniu un tió, la circumferència del qual és si fa no fa la d'un coll de persona.»)

Verb

billet ‎(3a persona singular present billets, gerundi billeting o billetting, passat i participi billeted o billetted)

1. destinar
2. assignar

Francès

• Pronúncia: /bi.jɛ/ ^ⓘ
• Etimologia: Del francès antic billette, del llatí bulla ‎(«document»).

Nom

billet m. ‎(plural billets)

1. bitllet
2. tiquet, entrada

Relacionats

• billeterie
• billetiste