Català

modifica

bulla (infinitiu bullir)

  1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bullir.
  2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bullir.
  3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bullir.

bulla (infinitiu bollir)

  1. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bollir.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bollir.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bollir.
  • Pronúncia(i): /ˈbʊl.la/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea beu- , («inflamació»).

bulla f. (genitiu bullae)

  1. Ampolla formada en l'aigua a pressió o en l'aigua ensabonada.
  2. Butllofa formada a la pell.
  3. Butlla, penjoll en forma de boleta on cada nen de l'antiga Roma portava els amulets que l'identificaven.
  4. Qualsevol objecte petit i esfèric.
  5. Segell papal (en l'edat mitjana)

Declinació

modifica
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu bulla bullae
Vocatiu bulla bullae
Acusatiu bullam bullās
Genitiu bullae bullārum
Datiu bullae bullīs
Ablatiu bullā bullīs


Derivats

modifica