bitè

Potser volíeu: bite

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /biˈtɛ/, occidental /biˈte/
• Rimes: -ɛ
• Etimologia: D’origen preromà, relacionat amb be, cognat del gascó pita ‎(«cabrit»), portuguès bita ‎(«cabra»), sard bitti ‎(«anyell»).

Nom

bitè m. ‎(plural bitens)

1. Animal del bestiar de llana.
2. Carn del bestiar de llana.

Derivats

• a collbitet

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·tè (2)
• Anagrames: tebi, tibe

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB