tibe

Català

Verb

tibe

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tibar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tibar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tibar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb tibar.

Miscel·lània

• Anagrames: bite, bitè, tebi