blaver

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɫəˈβe/, balear /bɫəˈve/
Occidental:	nord-occidental /bɫaˈβe/
	valencià /bɫaˈveɾ/, /bɫaˈβeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De blau i el sufix -er, per la defensa de la senyera coronada amb una franja vertical blava com a privativa valenciana en contraposició a la senyera reial.

Adjectiu

blaver m. ‎(femení blavera, plural masculí blavers, plural femení blaveres)

1. Relatiu al blaverisme o als seus seguidors.

Nom

blaver m. ‎(plural blavers, femení blavera)

1. Seguidor del blaverisme.

   «No fóra estrany de trobar-nos amb blavers disposats a acceptar el nom de català per a l'idioma a condició que hi escriguérem amb una ortografia inequívocament diferenciada —punt en el qual es mostraran irreductibles— de la normativa general catalana.» (Vicent Pitarch, Control lingüístic o caos, 1996)

Miscel·lània

• Síl·labes: bla·ver (2)
• Heterograma de 6 lletres (abelrv)
• Anagrama: verbal

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC