bleiguésseu

Català

Verb

bleiguésseu

1. (col·loquial central, septentrional, nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb bleir.

Miscel·lània

• Síl·labes: blei·gués·seu (3)
• Anagrama: beleguéssiu