bleiguessen

Català

Verb

bleiguessen

1. (col·loquial central, septentrional, nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb bleir.

Miscel·lània

• Síl·labes: blei·gues·sen (3)
• Anagrama: beleguessin