bomires

Català

Verb

bomires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de bomir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb bomir.

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·mi·res (3)
• Heterograma de 7 lletres (beimors)
• Anagrames: emborsi, emborsí, esbromi, esbromí