bonix

Català

Verb

bonix

1. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bonir.
2. (occidental) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bonir.

Variants

• [1] boneix
• [2] boneix

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·nix (2)
• Anagrama: boxin