botires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buˈti.ɾəs/
	balear /boˈti.ɾəs/, /buˈti.ɾəs/
Occidental:	/boˈti.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

botires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de botir.

Miscel·lània

• Anagrames: botir-se, botries, orbites, orbités, òrbites, rebotis, tiorbes