bròfec

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbɾɔ.fək/, occidental /ˈbɾɔ.fek/
• Etimologia: Incerta, segle XIV. Potser d’un llatí vulgar *vofricus, de *vofer, de vafer ‎(«astut»).

Adjectiu

bròfec m. ‎(femení bròfega, plural masculí bròfecs, plural femení bròfegues)

1. (occidental) Adust, de tracte aspre, brusc i grosser.
2. (agrícola, valencià septentrional) sec
3. rúfol

Traduccions

Traduccions

• Castellà: adusto ^(es), áspero ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: brò·fec (2)
• Heterograma de 6 lletres (bcefor)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB