Potser volíeu: ASPRE


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈas.pɾə/, occidental /ˈas.pɾe/
  • Homòfon: aspra
  • Etimologia: Del llatí asper, segle XIII.

AdjectiuModifica

aspre m. ‎(femení aspra, plural invariable aspres)

  1. De superfície irregular que provoca un tacte desagradable.
  2. Que produeix al gust la sensació d’una cosa rugosa a la boca.
  3. Rude, gens suau.

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

aspre

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de asprar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb asprar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb asprar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb asprar

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica