aspre

Potser volíeu: ASPRE

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈas.pɾə/, occidental /ˈas.pɾe/
Homòfon: aspra
Etimologia: Del llatí asper, segle XIII.

Adjectiu

aspre m. ‎(femení aspra, plural invariable aspres)

De superfície irregular que provoca un tacte desagradable.
Que produeix al gust la sensació d’una cosa rugosa a la boca.
Rude, gens suau.

Derivats

asprejar

Traduccions

De tacte irregular

Alemany: rau ^(de), grob ^(de)
Anglès: rough ^(en)
Àrab: خَشِن‎ ^(ar)
Belarús: гру́бы ^(be) ‎(hrubi)
Búlgar: груб ^(bg) ‎(grub)
Castellà: áspero ^(es)
Coreà: 거칠다 ^(ko) ‎(geochilda)
Eslovac: hrubý ^(sk)
Eslovè: grob ^(sl)
Estonià: kare ^(et)
Finès: karhea ^(fi)
Francès: âpre ^(fr), rude ^(fr), rugueux ^(fr), brut ^(fr)
Friülà: ruspi ^(fur), ruspiôs ^(fur)
Gallec: áspero ^(gl)
Grec antic: τραχύς ^(grc) ‎(trakhýs)
Hongarès: durva ^(hu)
Italià: ruvido ^(it), rugoso ^(it), scabro ^(it)
Japonès: 凸凹な ^(ja)
Letó: raupjš ^(lv)
Lituà: šiurkštus ^(lt)
Llatí: asper ^(la)
Llengua de signes catalana: ASPRE ^(csc)
Macedoni: груб ^(mk)
Neerlandès: ruw ^(nl), ruig ^(nl)
Occità: aspre ^(oc)
Polonès: szorstki ^(pl)
Portuguès: áspero ^(pt)
Quítxua: taku ^(qu)
Romanès: aspru ^(ro)
Rus: гру́бый ^(ru) ‎(grubi)
Serbocroat: груб ^(sh), grub ^(sh)
Suec: ojämn ^(sv)
Txec: hrubý ^(cs)
Ucraïnès: гру́бий ^(uk) ‎(hrubi)
Xinès: 粗糙 ^(zh) ‎(cūcāo)

Verb

aspre

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de asprar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb asprar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb asprar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb asprar.

Miscel·lània

Síl·labes: as·pre (2)
Anagrames: après, aprés, arpes, arpés, aserp, paers, pares, parés, Parés, persa, pesar, preàs, presa, rapes, rapès, rapés, repàs, separ

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC

Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=aspre&oldid=2260404»