brancàrem

Potser volíeu: brancarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bɾəŋˈka.ɾəm/, occidental /bɾaŋˈka.ɾem/
• Rimes: -aɾem

Verb

brancàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de brancar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb brancar.

Variants

• [2] branquéssim, branquéssem, brancàssim, brancàssem

Miscel·lània

• Anagrames: embrancar, encambrar