brancàrem

Potser volíeu: brancarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bɾəŋˈka.ɾəm/, occidental /bɾaŋˈka.ɾem/
• Rimes: -aɾem

Verb

brancàrem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de brancar
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb brancar

Variants

• [2] branquéssim, branquéssem, brancàssim, brancàssem

Miscel·lània

• Anagrames: embrancar, encambrar