Català
Modifica

Oriental: central /ˈbɾa.βu/, balear /ˈbɾa.vo/, /ˈbɾa.vu/
Occidental: nord-occidental /ˈbɾa.βo/, valencià /ˈbɾa.vo/, /ˈbɾa.βo/
  • Etimologia: De l'italià bravo ‎(«valent»), segle XVII, del baix llatí *bravus o *barbrus, doblet de brau, del clàssic barbarus ‎(«bàrbar») per analogia amb pravus ‎(«deforme»).

InterjeccióModifica

bravo

  1. Expressió d’entusiasme i aprovació, especialment en una actuació pública.

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: bra·vo (2)

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: \ˈbɾa.βo\
Americà: alt /ˈbɾa.bo/, baix \ˈbɾa.βo\

AdjectiuModifica

bravo m. ‎(femení brava, plural masculí bravos, plural femení bravas)

  1. brau

InterjeccióModifica

¡bravo!

  1. bravo

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: bra·vo (2)