brillàsseu

Català

Verb

brillàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb brillar.

Variants

• brilléssiu, brillésseu, brillàssiu, brillàreu

Miscel·lània

• Anagrames: besllauris, brellàssiu