Italià

modifica
  • Pronúncia: /broʎˈʎaː.re/
  • Etimologia: Del francès brouiller.

brogliare intr., trans., pron.

  1. sacsar, convulsionar
    «talvolta un animal coverto broglia...» (Dante Alighieri, Divina Commedia, Paradiso, canto XXVI, 97)
    potser un animal cobert se sacsa
  2. agitar, revoltar, revolucionar
    «eggo altresì le donne affaccendate brogliar nelle pubbliche piazze, perché si abolisca la legge, che proibiva lo smoderato uso degli ori» (Bianca Laura Saibante, Discorsi e lettere, Discorso intorno alla precedenza conceduta alle Donne)
    També veig dones agitant a les places públiques perquè s'hi aboleixi la llei que prohibeixi lús immoderat de l'or.
  3. conspirar
    Brogliare per vincere le elezioni, per ottenere un incarico di prestigio.
    Vonspirar per guanyar les eleccions, per obtenir un càrrec públic.

Conjugació

modifica