brouiller

Francès

Pronúncia: /bʁu.je/
Etimologia: Del francès antic bruir («bullir, ficar a l'olla barrejada»), del galo-romà *brodiculare, del geràanic *bruþą («brou»).

brouiller

barrejar
«Pourquoi ce bœuf impassible, et qui ne rumine même pas, semble-t-il attendre, pour ne pas brouiller l’herbe française avec l’herbe allemande?» (^[1])
Per què aquest bou impassible, que no menja, sembla esperar-se per no barrejar les pastures franceses amb les alemanyes.
alterar, desfer, desdibuixar, esborrar
«On m’a dit de brouiller mes traces, de rester dans un coin, sans bouger, et voilà un mois que je suis ici, au calme, au chaud,» (^[2])
Em van dir que esborrés les meves petjades, que em quedés en un racó sense fer soroll, i vet aquí que ja porto un mes a la calma, passant calor.
remenar
Brouiller le vin d'un tonneau,
Remenar el vi de la bota.
embafar
Brouiller les verres d’une lunette.
Embafar els vidres de les ulleres.
enterbolir
Brouiller la vue.
Enterbolir la vista.
remoure, alterar
Ce mouvement de bile lui a brouillé le teint.
Aquest atac de bilis li ha remogut el color de la pell.
(pronominal) embolicar-se
Il s'est brouillé avec la justice.
Està embolicat amb la justícia.
(pronominal)barallar-se
Il s'est brouillé avec toute sa famille.
S'ha barallat amb tota la família.

Institut de France, 'Dictionnaire de l'Académie française, 1878, pàgina 225
Jean Auguste Ulric Scheler, Dictionnaire d’étymologie française d’après les résultats de la science moderne, 1862