Català

modifica
Oriental:  central /ən.nu.βuˈɫa/
balear /ən.nu.voˈɫa/, /ən.nu.vuˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /en.nu.βoˈɫa/
valencià /en.nu.voˈɫaɾ/, /en.nu.βoˈɫa/
Informal:  nord-occidental /an.nu.βoˈɫa/

ennuvolar trans., pron. ‎(pronominal ennuvolar-se)

  1. (pronominal, impersonal) Formar-se tot de núvols al cel.
  2. (transitiu, impersonal) Formar núvols.
    «Aquest vespre ens arriba un nou front que ennuvolarà el cel al Pirineu.» (Alfred Rodríguez Picó, El Punt, núm. 698, 1998)
  3. (transitiu o pronominal, figuradament) enterbolir, torbar
    «El cel vol la nostra felicitat. No ennuvoleu, amb la imatge de la venjança, el dia més lluminós de la nostra vida.» (Joan Oliver, El criat de dos amos, 1963)
    «Aviat el meu cervell s'ennuvolà i m'agafà una son invencible.» (Jaume Berenguer Amenós, Alexis Zorbàs, 1965)

Conjugació

modifica

En sentit meteorològic, no figurat, és impersonal i defectiu en tercera persona.

Paradigmes de flexió: ennuvolo, ennuvola, ennuvolem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

modifica

Antònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: en·nu·vo·lar (4)

Vegeu també

modifica