brotau

Català

Verb

brotau

1. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de brotar.
2. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb brotar.

Variants

• [1] broteu
• [2] broteu

Miscel·lània

• Anagrames: obtura, obturà, taburó, torbau, trobau