brutejàrem

Potser volíeu: brutejarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾu.təˈʒa.ɾəm/
	balear /bɾu.təˈd͡ʒa.ɾəm/, /bɾu.təˈʒa.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /bɾu.teˈʒa.ɾem/, valencià /bɾu.teˈd͡ʒa.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

brutejàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de brutejar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb brutejar.

Variants

• [2] brutegéssim, brutegéssem, brutejàssim, brutejàssem

Miscel·lània

• Síl·labes: bru·te·jà·rem (4)
• Anagrames: rebutjarem, rebutjàrem