buscallàreu

Potser volíeu: buscallareu

Català

Verb

buscallàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de buscallar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb buscallar.

Variants

• [2] buscalléssiu, buscallésseu, buscallàssiu, buscallàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: bus·ca·llà·reu (4)