Català

modifica

buscallares

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de buscallar.
  2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb buscallar.

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: bus·ca·lla·res (4)