• Pronúncia: /ˈxwãnt/
  • Etimologia: Del bretó mitjà hoant, del bretó antic huant, segle XV. Cognat del gal·lès chwant i el còrnic whans.

c'hoant m. f. ‎(plural c'hoantòu)

  1. desig, anhel
  2. ganes
  3. (dialectal) gana, fam

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire diachronique du breton sobre choant
  • Per a més informació vegeu l'entrada als Dictionnaires bilingues de Francis Favereau sobre c'hoant