Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈɡa.nə/, occidental /ˈɡa.na/
  • Rimes: -ana
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Potser del gòtic *ganion, del protogermànic *wanatōną ‎(«estar desitjós, estar mancat de»), que podria venir del llatí vanus ‎(«buit, mancat de contingut»), segle XII.

NomModifica

gana f. ‎(plural ganes)

  1. Desig de menjar, sensació impulsada per la necessitat d'aliment.
  2. (sovint en plural) Desig de fer alguna cosa o que aquesta cosa s'esdevingui.

Compostos i expressionsModifica

  • de bona gana: que es farà una feina de forma voluntària i amb ànim positiu.
  • de mala gana: que es farà una feina per obligació i sense posar mirament pel resultat
  • donar la gana: expressió en què impera la voluntat i no es vol raonar les motivacions d'una acció.
  • ni ganes: expressió de rebuig davant d'una oferta.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ga·na (2)

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈɡa.na/

NomModifica

gana f. ‎(plural ganas)

  1. (també en plural) gana ‎(«desig de fer»)

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ga·na (2)