cèltic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɛɫ.tik/
• Etimologia: Del llatí Celticus, del grec antic Κελτῐκός ‎(Keltikós), de Κελτοί ‎(Keltoí, «els celtes»). Equivalent a celta i -ic.

Nom

cèltic m. ‎(només en singular)

1. Llengua indoeuropea pròpia dels pobles celtes difosa en l’Europa central i occidental en l’era precristiana.
2. Família de llengües heretades dels celtes.

Sinònims

• celta

Hipònims

• bretó, còrnic, gaèlic, gal·lès, manx

Traduccions

Llengua dels celtes

• Anglès: Celtic ^(en)
• Castellà: celta ^(es) m.
• Francès: celtique ^(fr) m.
• Italià: celtico ^(it) m.

Adjectiu

cèltic m. ‎(femení cèltica, plural masculí cèltics, plural femení cèltiques)

1. Relatiu a la llengua dels celtes.
2. Sinònim de celta ‎(«dels celtes»)

Sinònims

• (relatiu a la llengua) celta

Traduccions

Relatiu a la llengua

• Anglès: Celtic ^(en)
• Castellà: céltico ^(es), celta ^(es)
• Francès: celtique ^(fr), celte ^(fr)
• Italià: celtico ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: cèl·tic (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB