còco

Potser volíeu: coco, cocó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: balear /ˈkɔ.ko/
• Etimologia: De coc-coc. Cognat de l’italià cocco.

Nom

còco m. ‎(plural còcos)

1. (mallorquí, infantil) ou

Miscel·lània

• Síl·labes: cò·co (2)
• Isograma de 2 lletres × 2 (4)
• Anagrama: oc-oc

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB