cúfic

Català

Plat amb decoració cúfica

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈku.fik/
• Etimologia: De l'àrab كُوفِيّ ‎(kūfī).

Adjectiu

cúfic m. ‎(femení cúfica, plural masculí cúfics, plural femení cúfiques)

1. De Kufa, ciutat de l'Iraq, antiga Pèrsia.
2. Dit de l'escriptura àrab caracteritzada per la presència d'angles i traçat rígid.

   «El nabateu, que al segle V dC esdevé cúfic, la base dels alfabets àrabs, també ve de l'arameu.» (José Antonio Marina, La màgia d'escriure, 2014)

Traduccions

Traduccions

• Alemany: kufisch ^(de)
• Anglès: Kufic ^(en)
• Castellà: cúfico ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: cú·fic (2)

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, DCVB