cagar-se en

Català

(seguit d’algú o alguna cosa) Menysprear-lo, maleir-lo.
«Si necessites un renec de signe reaccionari per amanir una reunió de la senyoralla al casino, una conversa al casal, en recordo un, "Em cago en la Constitució", aleshores ja vell i que va perdurar fins fa poc per arriar les cavalleries.» (Jesús Moncada, Estremida memòria, 1997)

«Un capità galtavermell que intercanviava idees a crits amb el senyor Valentí [...] i vull resultats concrets de la investigació i els vull demà al matí al meu despatx. L'alcalde de Sort es cagava en tot el món, m'havia de passar amb el governador aquí.» (Jaume Cabré, Les veus del Pamano, 2004)