candiríveu

Català

Verb

candiríveu

1. (alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del condicional de candir.

Variants

• candiríeu

Miscel·lània

• Síl·labes: can·di·rí·veu (4)
• Anagrames: acudiriven, vindicareu, vindicàreu