cantavo

Català

Verb

cantavo

1. (col·loquial central, nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de cantar.

Miscel·lània

• Síl·labes: can·ta·vo (3)
• Anagrames: avocant, contava, tancavo

Italià

Verb

cantavo

1. primera persona singular (io) de l'imperfet d'indicatiu de cantare