caragolavo

Català

Verb

caragolavo

1. (col·loquial central, nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de caragolar.

Variants

• caragolàieu, caragolàveu

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ra·go·la·vo (5)