caragolegués

Català

Verb

caragolegués

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb caragolar.

Variants

• caragolés, caragolàs, caragolara

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ra·go·le·gués (5)