carilló

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kə.ɾiˈʎo/, occidental /ka.ɾiˈʎo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del francès carillon, del llatí quaternio ‎(«quatreta, grup de quatre campanes»).

Nom

carilló m. ‎(plural carillons)

1. Instrument idiòfon que consisteix en un joc de campanes afinades que poden produir melodies mitjançant un mecanisme de teclat.
2. Instrument idiòfon de percussió consistent en una sèrie de làmines metàl·liques que hom fa sonar amb baquetes de fusta.

• 
  mostra de so^ⓘ
• 

Sinònims

• (instrument de làmines) glockenspiel (germanisme)

Traduccions

Instrument musical de campanes

• Alemany: Glockenspiel ^(de) n.
• Anglès: carillon ^(en), chimes ^(en)
• Castellà: carillón ^(es)
• Francès: carillon ^(fr)
• Italià: carillon ^(it) m.

Instrument musical de làmines

• Alemany: Glockenspiel ^(de) n.
• Anglès: glockenspiel ^(en)
• Castellà: carillón ^(es), glockenspiel ^(es)
• Francès: carillon ^(fr), glockenspiel ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ri·lló (3)
• Anagrames: acollir, collira, collirà, coral·lí, criolla

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• carilló. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.