cartinga

Català

Verb

cartinga

1. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb cartenir
2. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb cartenir
3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb cartenir

Variants

• [1] cartingui
• [2] cartingui
• [3] cartingui

Miscel·lània

• Síl·labes: car·tin·ga (3)
• Anagrama: graciant