cartingué

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˌkar.tiŋˈɡe/
• Rimes: -e

Verb

cartingué

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de cartenir.

Miscel·lània

• Síl·labes: car·tin·gué (3)
• Heterograma de 9 lletres (aceginrtu)