cassó

Potser volíeu: casso

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəˈso/, occidental /kaˈso/
• Rimes: -o
• Etimologia: De cassa i el sufix -ó, segle XVI.

Nom

cassó m. ‎(plural cassons)

1. Culler. Instrument per a servir aliment d'una olla a un plat.
2. Pot amb mànec que es posa al foc per a escalfar líquids.
3. (peixos, arcaisme) Forma alternativa de caçó.

Traduccions

culler, estri per a servir aliment o traspassar líquid

• Anglès: dipper ^(en)ladle ^(en)
• Castellà: cazo ^(es) m.
• Francès: louche ^(fr) m.
• Italià: ramaiolo ^(it) m.
• Llatí: trua ^(la) f., trulla ^(la) f.

pot amb mànec per a escalfar al foc

• Anglès: saucepan ^(en)
• Castellà: cucharón ^(es) m., cazo ^(es) m.
• Francès: casserole ^(fr) f.
• Italià: pentola ^(it) f., casseruola ^(it) f., tegamino ^(it) m.
• Llatí: cacabus ^(la) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: cas·só (2)
• Anagrames: ascos, assoc, casos, oscàs, sacsó

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot