catanyol

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kə.təˈɲɔɫ/, occidental /ka.taˈɲɔɫ/
• Rimes: -ɔl
• Etimologia: Acrònim de català i espanyol.

Nom

catanyol m. ‎(només en singular)

1. (sovint despectiu) Llengua catalana plena de castellanismes en el vocabulari, en la morfologia, en la sintaxi o en la fonètica.

   «Ja ho veieu: una vegada més ens trobem un cas d’interferència de l’espanyol que ens fa canviar la manera d’expressar-nos de tota la vida. I una vegada més, els filòlegs podem fer dues coses: o bé admetre-ho passivament, anotar-ho a la llista i demanar a l’Institut d’Estudis Catalans que accepti aquesta «novetat de la llengua real», o bé cridar l’atenció (a l’aula, a casa, a la feina, al bloc…) perquè no volem que el català sigui més catanyol.» (Jordi Badia i Pujol, «Hem de dir ‘el Nadal’ o ‘Nadal’?», VilaWeb, des. 2019)

Sinònims

• castellorquí (mallorquí), castencià (valencià)

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ta·nyol (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Per a més informació vegeu l'entrada a l'Observatori de neologia sobre catanyol
• Per a més informació vegeu l'entrada a la Neolosfera sobre catanyol