Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /ka.βaɫ.keˈɣe.sa/
  • Rimes: -esa

cavalqueguessa

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb cavalcar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [jo] cavalqués, cavalcàs o cavalcara.