Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /si.səˈɾo.nə/, occidental /si.seˈɾo.ne/
  • Etimologia: De l'italià cicerone, de l’orador romà Ciceró (106-43 aC), irònicament per la verbositat dels guies, segle XIX.

NomModifica

cicerone m. f. ‎(plural cicerones)

  1. Persona que ensenya les curiositats d'un lloc als visitants forasters.

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ci·ce·ro·ne (4)

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /θi.θeˈɾo.ne/
Americà: alt /s(i).seˈɾo.ne/, baix /si.seˈɾo.ne/

NomModifica

cicerone m. f. ‎(plural cicerones)

  1. cicerone

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cicerone