cicerone

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /si.səˈɾo.nə/, occidental /si.seˈɾo.ne/
• Rimes: -one
• Etimologia: De l'italià cicerone, de l’orador romà Ciceró (106-43 aC), irònicament per la verbositat dels guies, segle XIX.

Nom

cicerone m. f. ‎(plural cicerones)

1. Persona que ensenya les curiositats d'un lloc als visitants forasters.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: cicerone ^(en)
• Castellà: cicerone ^(es) m. f.
• Esperanto: čičerono ^(eo)
• Francès: cicérone ^(fr)
• Italià: cicerone ^(it)
• Romanès: cicerone ^(ro)

Miscel·lània

• Síl·labes: ci·ce·ro·ne (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /θi.θeˈɾo.ne/

Americà: alt /s(i).seˈɾo.ne/, baix /si.seˈɾo.ne/

• Rimes: -one
• Etimologia: De l'italià cicerone, del nom de l'orador romà Cicerón^(es). Doblet de cicerón.

Nom

cicerone m. f. ‎(plural cicerones)

1. cicerone

Miscel·lània

• Síl·labes: ci·ce·ro·ne (4)
• Anagrames: cenicero, cenícero, cocieren, encorecí, erección, recencio

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cicerone