cinquanta-vuitè

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /siŋˌkwan.tə.βujˈtɛ/
	balear /siŋˌkwan.tə.vujˈtə/, /siŋˌkwan.tə.vujˈtɛ/
Occidental:	nord-occidental /siŋˌkwan.ta.βujˈte/
	valencià /siŋˌkwan.ta.vujˈte/, /siŋˌkwan.ta.βwiˈte/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: De cinquanta-vuit i el sufix -è.

Numeral

← 57è	58è		59è →
Cardinal: Ordinal: Prefix:		cinquanta-vuit cinquanta-vuitè octapentaconta-
Viccionari:Llista de nombres en català

cinquanta-vuitè m. ‎(femení cinquanta-vuitena, plural masculí cinquanta-vuitens, plural femení cinquanta-vuitenes)

1. (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició cinquanta-vuit.
2. (partitiu) De les parts d'un tot dividit cinquanta-vuit parts iguals.

Notes

• Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
• L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí.

Sinònims

• cinquanta-huité, en valencià

Traduccions

Traduccions

• Anglès: fifty-eighth ^(en)
• Castellà: quincuagésimo ^(es) octavo
• Francès: cinquante-huitième ^(fr)
• Gallec: quincuaxésimo ^(gl) oitavo
• Italià: cinquantottesimo ^(it)
• Occità: cinquanta ^(oc) ochen, cinquanta ^(oc) ueitau
• Portuguès: quinquagésimo-oitavo ^(pt)

Nom

cinquanta-vuitè m. ‎(plural cinquanta-vuitens)

1. Una de les cinquanta-vuit parts iguals en que es divideix un tot

   un cinquanta-vuitè es representa 1/58

Miscel·lània

• Síl·labes: cin·quan·ta·vui·tè (5)
• Anagrames: vuitanta-cinquè, vuitanta-cinqué