Català

modifica
Oriental:  /kɫəˈma/
Occidental:  nord-occidental /kɫaˈma/
valencià /kɫaˈmaɾ/, /kɫaˈma/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí clāmāre ‎(«cridar, exclamar»), segle XII

clamar trans., intr., pron. ‎(pronominal clamar-se)

  1. Demanar a crits.
  2. Fer una petició desesperada a Déu.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: clamo, clama, clamem

Derivats

modifica

Sinònims

modifica

Relacionats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica