Català
modifica

Oriental:  /kɫəˈma/
Occidental:  nord-occidental /kɫaˈma/
valencià /kɫaˈmaɾ/, /kɫaˈma/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí clāmāre ‎(«cridar, exclamar»), segle XII

Verb modifica

clamar trans., intr., pron. ‎(pronominal clamar-se)

  1. Demanar a crits.
  2. Fer una petició desesperada a Déu.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: clamo, clama, clamem

Derivats modifica

Sinònims modifica

Relacionats modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica