clapa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkɫa.pə/, occidental /ˈkɫa.pa/
• Rimes: -apa
• Etimologia: D’origen germànic incert, probablement onomatopeic, segle XIV, paral·lel a clap i cognat de l’occità antic clapa ‎(«esclat d’una pedra, pila de pedres») i del francès antic claper ‎(«colpejar»). Del soroll d’una pedra va passar a pedra, pila de pedres, petit pedregar, tros de terreny diferent i taca d’un altre color.

Nom

clapa f. ‎(plural clapes)

1. Petita extensió d'alguna cosa (herba, cabells, pèl, fongs, etc) que creix de manera distingible del seu entorn.

Variants

• plapa

Sinònims

• clariana

Traduccions

1. Petita extensió d'alguna cosa (herba, cabells, pèl, fongs, etc) que creix de manera distingible del seu entorn

• Alemany: Fleck ^(de) m.
• Anglès: spot ^(en), patch ^(en)
• Castellà: claro ^(es) m., mancha ^(es) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: cla·pa (2)
• Anagrames: aplac, placa, placà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB