Potser volíeu: placà, plaça, plaçà, plaĉa

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈpɫa.kə/, occidental /ˈpɫa.ka/
  • Rimes: -aka
  • Etimologia: Del francès plaque, segle XVII.

placa m. ‎(plural plaques)

  1. Làmina rígida aplicada sobre una superfície.
  2. (fotografia) Làmina de vidre amb una emulsió fotosensible per a obtenir negatius fotogràfics.
  3. (medicina) Lesió de la pell sobreelevada sense líquid a l'interior, més gran que una pàpula.
  4. (electrònica) Ànode d’un tub electrònic.

Compostos i expressions

modifica

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

placa

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de placar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb placar.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: /ˈpla.ka/
Americà: alt /ˈpla.k(a)/, baix /ˈpla.ka/

placa f. ‎(plural placas)

  1. placa
  2. (medicina) placa (lesió de la pell)
  3. (medicina) radiografia
  4. (transport) matrícula

Sinònims

modifica

placa

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb placar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb placar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre placa

Italià

modifica

Síl·labes: plà·ca (2)

placa

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de placare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de placare

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: plà·ca (2)