cloc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɫɔk/
• Rimes: -ɔk
• Etimologia: Onomatopeic.

Nom

cloc m. ‎(plural clocs)

1. (pallarès, andorrà) ou xarbot
2. Forma alternativa de cloc-cloc.

Verb

cloc

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cloure.

Miscel·lània

• Anagrama: colc ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB, Optimot