coitus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔ.ɪ.tʊs/
• Etimologia: Derivat de coīre ‎(«copular»)

Nom

coitus m. ‎(genitiu coitūs)

1. coit
2. unió

Declinació

4a declinació -us, -ūs

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	coitus	coitūs
Vocatiu	coitus	coitūs
Acusatiu	coitum	coitūs
Genitiu	coitūs	coituum
Datiu	coituī	coitibus
Ablatiu	coitū	coitibus