comminàreu

Potser volíeu: comminareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kum.miˈna.ɾəw/, occidental /kom.miˈna.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

comminàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de comminar.

   [Vosaltres/vós] comminàreu o vau/vàreu comminar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb comminar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] comminéssiu, comminésseu, comminàsseu, comminàssiu o comminàreu.