Potser volíeu: comminés

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /kumˈmi.nəs/, occidental /komˈmi.nes/
  • Rimes: -ines

commines

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de comminar.
  2. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb comminar.
    [Que tu] comminis o commines; [tu] no comminis o commines.