Català

modifica
Oriental:  central /kumˈpɫi/
balear /komˈpɫi/, /kumˈpɫi/
Occidental:  nord-occidental /komˈpɫi/
valencià /komˈpɫiɾ/, /komˈpɫi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: complí
  • Etimologia: Del llatí complēre ‎(«omplir totalment, completar»), format pel prefix con- ‎(«conjuntament, acció global») i el verb plere ‎(«omplir»), segle XIV.

complir trans., pron., intr. ‎(pronominal complir-se)

  1. Fer totes les tasques encomanades.
  2. Realitzar una cosa promesa.
  3. Succeir allò que estava previst.
  4. Arribar a una edat determinada.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: compleixo, compleix, complim

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: com·plir (2)
  • Heterograma de 7 lletres (cilmopr)

Vegeu també

modifica